dissabte, 23 de maig del 2015

QUAN LA METXA DEL MOVIMENT SOCIAL S'APAGA... A LES COVES

EL PAÍS - COMUNITAT VALENCIANA
Lorena Ortega, Castelló, 22 maig 2015 

Desapareixen a Castelló les agrupacions que van prendre alcaldies el 2007 per frenar abocadors de tòxics

Els comicis municipals de 2007 van ser a Castelló els del despertar social. Fins a cinc pobles de l'interior van canviar de signe polític perquè els veïns van sentir la necessitat de prendre l'Ajuntament per aturar projectes o posar ordre en la gestió. Diumenge, després de dos mandats, la major part d'aquestes agrupacions d'electors moriran. El cansament, la falta de relleu i les dificultats de no comptar amb el suport dels grans partits els ha passat factura.

Un d'aquests alcaldes imprevistos és Jacobo Salvador. És regidor de Les Coves de Vinromà, un petit poble de l'interior de Castelló, des de 2007. Abans va ser un quiosquer sense aspiracions polítiques. Fins que l'anterior alcalde del Partit Popular va aprovar, amb l'aval de la Diputació que liderava Carlos Fabra i de la conselleria de Territori que dirigia Rafael Blasco (condemnat per frau en les ajudes a la cooperació), la instal·lació d'un abocador de residus tòxics al poble. Al costat de Les Coves es van projectar sengles plantes en altres dos pobles: la Salzadella i Fanzara. Aquests plans van despertar una mobilització veïnal sense precedents que els va costar el retret del exbarón del PP provincial. Els va cridar "ecologistes passats de moda". Salvador va passar de ser el portaveu de la plataforma antiabocador a liderar la llista d'una agrupació d'electors que va desbancar els populars. Governa el municipi des de 2007, però no es presentarà a les eleccions i la formació desapareixerà.
"Suposo que si ens haguéssim presentat haguéssim tornat a guanyar, però jo vaig dir que anava a estar màxim vuit anys, m'he cansat i no hi ha ningú que hagi volgut prendre el relleu", explica Salvador. La desaparició de l'agrupació ha fet que PP i PSPV pugnin per l'Ajuntament. Avui Les Coves està pres per cartells i pancartes de tots dos partits. L'amenaça de l'abocador és només un mal record. El polígon on s'anava a instal·lar acull ara una fàbrica de pales de molins de vent d'una multinacional. "Els veïns han vist que s'ha parat la seva construcció i creuen que ja no cal lluitar, i això és una equivocació", lamenta en referència al fet que ningú ha volgut prendre el relleu. A l'alcalde li espera l'atur quan l'equip de govern que surti elegit prengui possessió.

A uns pocs quilòmetres al nord de les Coves està la Salzadella , un municipi de menys de 900 habitants i que presumeix de ser el "paradís de la cirera", com proclama un cartell a l'entrada del municipi. També allí es va aprovar construir un abocador que incloïa residus tòxics. Abelardo Ripoll va liderar juntament amb Jacobo Salvador el moviment antiabocador. I també a La Salzadella la lluita va derivar en una candidatura. L'agrupació d'electors va desbancar al PP després de quatre legislatures. Ripoll, un fabricant artesà de bótes, es va fer amb la vara de comandament però la va perdre en les eleccions de 2011. "Nosaltres vam sorgir per l'abocador però el poble sempre ha estat de dretes (...) Han estat deu anys de lluita, estem cansats i no hi ha ningú que doni el pas ", diu Ripoll.

En Fanzara, l'altre municipi on es va projectar un abocador, els veïns que van liderar les protestes no van formar una candidatura, sinó que es van integrar com a independents amb la llista del PSPV-PSOE. Allà encara recorden els anys en què els nens, pel costum, jugaven a manifestar-se. Els capitostos d'aquestes protestes també abandonen "per cansament" la política. Estan ficats de ple en convertir el poble en la capital del grafit .

Al sud de la Salzadella i les Coves s'arriba, per la mateixa carretera, a altres dos pobles on un altre projecte (l'aeroport de Castelló) va despertar consciències que es van plasmar en candidatures. A Torre Endoménech, de poc més de 200 veïns, una agrupació d'electors va treure l'Ajuntament al PP, que governava des de 1979. Després de dos mandats també es retiren. L'alcaldessa, Amparo Bort, no va voler explicar els motius: "La premsa no s'ha recordat de nosaltres en vuit anys i ara no creiem que sigui el moment".

On sí subsisteix l'agrupació creada el 2007 és a Vilanova d'Alcolea, el municipi que acull el polèmic aeroport. L'Agrupació Vilanova Independent (AVI) governa des d'aquest any i concorre als comicis del 24-M. L'actual alcalde, Francisco Oller, explica que la candidatura va néixer al veure que la construcció de l'aeròdrom no estava repercutint econòmicament al municipi. "No hi va haver llicència d'obra, ni es cobrava IBI", apunta.

Allunyat de projectes va néixer en un altre petit poble de l'interior de Castelló, a Vistabella, una agrupació d'electors que es va fer amb l'Ajuntament en 2007 i encara el mantenen. L'actual regidora, Belén Barchero, explica que van decidir presentar-se al veure que havia descontrol en els comptes (el tribunal de comptes valencià va arribar a obrir diligències perquè mai es presentaven) i perquè no entenien com, malgrat tenir un pou que consideraven suficient per al subministrament d'aigua, Vistabella necessitava cada any camions cisterna. Era l'època del "aigua per a tots" i la campanya pel transvasament de l'Ebre. "Vam detectar fuites a la canonada, es van arreglar i ja no necessitem les bótes, excepte l'any passat per un sabotatge", explica. Barchero es presenta ara com a número tres per Castelló de Compromís a les autonòmiques. Així que l'agrupació concorre al poble sota el paraigua d'aquesta formació. "D'aquesta manera tenim una empara major, abans era lluitar sols", lamenta.

El 'fracking' i la lliçó apresa

Els pobles del nord de Castelló viuen ara sota l'amenaça del fracking (el controvertit mètode de fractura hidràulica de les roques per extreure hidrocarburs). Montero Energy, la filial espanyola de la canadenca R2 Energy, està a l'espera que la Generalitat respongui a les seves sol·licituds per estudiar en exclusivitat i durant sis anys una zona de gairebé 200.000 hectàrees en 41 municipis. El projecte va despertar ràpidament l'oposició de col·lectius ciutadans i ecologistes.
La Plataforma Antifracking (PAF) va iniciar una campanya perquè tots els ajuntaments es posicionessin en contra a través de mocions. La majoria ho han fet. "Molts han votat en contra pel escarment del que va passar amb els abocadors i així han fet callar les manifestacions", diu Abelardo Ripoll. També ha ajudat a apagar les protestes el fet que la Diputació s'hagi posicionat en contra d'aquests projectes i tot i que, prèviament, va reunir els alcaldes afectats davant Craig Steinke, el magnat canadenc dirigent de la multinacional, que els va prometre treball i diners per l'activitat.
Els permisos dormen en diverses conselleries de la Generalitat des que es van sol·licitar a finals de 2012. El gener d'aquest any, un informe del Consell admetia els riscos ambientals d'aquest mètode però no ho va vetar. Encara no s'ha pronunciat sobre si concedeix els permisos o els rebutjarà.