dimecres, 23 de novembre del 2016

UN NO PERÒ SÍ PRONUNCIAT PER UN JUTGE, ÉS UNA SENTÈNCIA SALOMÒNICA?

Vídeo del judici 73/2015 del Jutjat de lo Penal de Castelló.

Sentència 465/2016 del judici clicant a l'enllaç: 

Des de la Plataforma Antiabocador i en el cas de la demanda que vàrem interposar a l'exalcalde Sr. Miguel Zaragozà, entenem que sí. Entenem que estem davant d'una sentència salomònica i a més molt important, una Sentència Salomònica Pacificadora i és per aquest motiu que ens conformem amb la mateixa i no presentem recurs. Quede constància que el fet de continuar amb el pleit no ens costava cap despesa ni judicial ni d'advocats.


La denúncia se circumscriu a les actuacions dels dies anteriors a la moció de censura i la documentació aportada per la Plataforma no ha estat recusada per la defensa, acreditant doncs, que els fets succeeixen tal com s'han indicat.

El Sr. Zaragozà ha quedat absolt del delicte de prevaricació que era el concepte amb què fonamentàvem l' acusació de la Plataforma.
I com es defineix un delicte de prevaricació en aquest cas administratiu? S'especifica a l'article 404 del Codi Penal:  "De la prevaricación de los funcionarios públicos y otros comportamientos injustos. A la autoridad o funcionario público que, A SABIENDAS DE SU INJUSTICIA, dictare una resolución arbitraria en un asunto administrativo se le castigará con la pena de inhabilitación especial para empleo o cargo público y para el ejercicio del derecho de sufragio pasivo por tiempo de nueve a quince años".

Per un jutge, per qualsevol persona, resulta complicadíssim determinar una prevaricació. Com resoldre si una persona ha actuat a consciència injustament si no podem entrar en el seu cervell per veure-ho? Missió impossible, però al jutge li correspon discernir-la. I el jutge conclou que el Sr. Zaragozà NO ha comès prevaricació perquè ha mantingut, de forma creïble, el seu convenciment d'haver actuat conforme a dret i perseguint el bé comú, i això resulta perfectament veríssim perquè no se li acredita cap suborn o benefici que el portés a actuar en contra de la comunitat. El sr. Zaragozà va actuar sempre seguint indicacions i informes del secretari, el qual ha estat molt actiu, ja que el mateix dia del judici el lletrat defensor encara va incloure un darrer certificat del secretari de l'Ajuntament, i signat per l’actual alcaldessa, sobre l'aprovació del PAI, el qual es va admetre per la seva possible rellevància. El Sr Zaragozà també va sostindre les seues accions amb informes del despatx GARRIGUES (amb majúscules també al veredicte) i d'altres que no han constat a la resolució.

Sí s'acrediten dos conductes certament irregulars de l'alcalde: el no executar un acord del ple i en emetre després un decret per contrariar-lo. Aquest és el quid de la qüestió de tot el que s' està tractant i el jutge ho resol recorrent a la imparcialitat del Ministeri Fiscal que manté que els fets no són delictius, el jutge comparteix les raons de la fiscal i conclou que la situació no encaixa en el tipus (prevaricació).

Especialment, pels que només hem conegut Geimesa com aquella cosa maligna que ens volia roblir de RTP , ens resulta molt interessant aprofitar el judici per posar-li cara. I la cara que veiem és la del Sr. Monsonís que en aquell temps era directiu de Geimesa - GyC. La Plataforma considerem ofensiva la seva declaració , primerament per tractar de xantatgistes a Jacobo i a Gustavo. La nostra advocada ja li fa veure que poc xantatge ha patit Geimesa quan no ha denunciat als dos edils. Sembla mentida que una persona del món dels negocis i l'empresa qualifiqui de xantatge un tracte, un acord, una negociació perquè no s' ajusta a les seves pretensions. Si sempre resultés tal com somiem no caldria estudiar empresarials. I segonament, creiem que Geimesa no té motiu de queixa, ja que pel mateix "reglament"  i facilitats que els va permetre instal•lar LM Glasfiber podia haver afegit les altres 69 empreses que tenien compromeses. Però, i sobre tot, dol com interessadament, es passa per alt la sentència del TSJCV que va tombar-los tot el projecte i desconsiderin els esforços i diners invertits per l'equip de govern, que ara el sr. Monsonís menysprea, perquè el seu projecte tingués continuïtat.

Les dues sentències representen  la "veritat jurídica ", una part de la veritat d'allò que vàrem patir al poble. Però a una, específicament a la denúncia presentada i guanyada pels propietaris de la Partida de Baix, cal que li donem la rellevància que li pertoca, i la rellevància que li tenim d'atorgar és la màxima, ja que amb ella s' ha pogut aturar un desastrós projecte que al final ja no el volia ni el mateix equip de govern que el va iniciar.